Ressenya: Taller Grups de conversa amb adolescents
Dirigit per Dolors Arasanz (CSMIJ Nou Barris), coordinat per Fina Borrás, coordinadora del Programa Interxarxes.
Els grups de conversa amb els adolescents és una iniciativa que es realitza des de fa tres anys i s’imparteix quinzenalment. El seu objectiu és oferir un espai de conversa en l’institut on els adolescents puguin expressar com se senten i intercanviar opinions per a promoure un canvi en la seva actitud disruptiva. A l’Institut es desplacen psicòlegs o altres professionals de CSMIJ
El programa consta de tres eixos d’intervenció: el treball amb els docents, el treball amb les famílies i els grups de conversa amb els adolescents. El grup de conversa amb els adolescents va dirigit a aquells adolescents que principalment se situen en dos tipus de perfils: els adolescents conductuals, que són joves que comprometen notòriament el funcionament en la classe, i els adolescents inhibits, que es caracteritzen per estar aïllats, relacionar-se poc amb els seus iguals, parlar i participar poc, a més s’identifica que aquest grup fa un ús particular d’internet i els videojocs. No obstant això, no està pensat per a joves que necessitin un tractament psicològic. La inclusió en el grup es valora a partir de la petició realitzada pel docent o quan és el mateix adolescent qui el sol·licita. Quan la proposta la realitza un docent, es fa una entrevista individual on li transmet a l’alumne per a obtenir el seu consentiment sobre si vol participar o no, i també se li exposa el motiu pel qual ha estat proposat per a incloure’l en el grup. Els alumnes surten de classe durant l’horari lectiu per a assistir al grup de conversa.
Després de la descripció del programa duta a terme per Dolors Arasanz, es va obrir un debat on diferents professionals van exposar les seves opinions i dubtes sobre el projecte.
Es va plantejar el dubte sobre com s’informa l’alumne sobre la proposta que ha fet el professor perquè aquest no ho rebutgi directament sense plantejar-se que això podria ser una cosa positiva. En moltes ocasions ells mateix són conscients que són nens que alteren el ritme de la classe. També es va parlar sobre el perfil de professors amb el qual l’alumne se sent més content sent est el professor que ajuda, que escolta i es preocupa per l’alumne, que són justos i que els agrada la seva professió, situant a l’altre extrem al “mal professor”, a qui descriuen com una persona despreocupada, que li agrada castigar i suspendre a l’alumnat, i que prenen mesures de càstig que a vegades són desmesurades. A vegades, la conducta que mantenen els adolescents reflecteix algunes deficiències de les institucions. Se suggereix que els professors haurien d’educar més que ensenyar així com la importància del tutor en aquests casos, que és qui pot mantenir contacte amb l’alumne i proporcionar-li una retroalimentació sobre el seu acompliment i conducta.
També, es va plantejar que seria interessant que paral·lelament es treballés amb els docents, insistint en la importància de les reunions de l’equip de professors per a arribar a acords sobre com abordar els casos de nens amb problemes conductuals, i poder així trobar un mecanisme altern a “posar parts”, així com per a fer-los coneixedors de les opinions que els alumnes tenen sobre ells. De fet, una psicopedagoga va comentar que en el centre privat en el qual ella treballa, s’ha aconseguit posar en pràctica altres mecanismes a partir del treball interprofessional i del compromís que l’alumne ha d’assumir perquè aquests funcionin. Es va parlar sobre la implicació que alguns professors en aquests casos, ressaltant que aquests se solen sentir pressionats davant la presència de nens que alteren el ritme de la classe, perquè tenen un pla docent marcat amb uns continguts a impartir i tenen un temps limitat. A més, alguns manifesten la falta d’un espai que afavoreixi l’abordatge d’aquests temes, no obstant això, uns altres directament no mostren interès a implicar-se en aquestes qüestions ja que consideren que “no és la seva labor”, i que això dificulta el treball conjunt.
Es va proposar que també seria interessant comptar amb el relat dels nens que no tenen problemes a l’escola per a poder comptar amb la seva visió del professorat, del funcionament de l’escola, etc. per a poder identificar els punts sobre els quals seria necessari treballar. Es va destacar la falta d’un espai que doni veu a les famílies.
Laura Moreno
Màster Universitari Psicologia General Sanitària
Universitat Autònoma de Barcelona
