El dia 25 de mar\u00e7 va tenir lloc la plen\u00e0ria anomenada El treball en xarxa , construcci\u00f3 col\u00b7lectiva de saber.
L\u2019acte va iniciar a c\u00e0rrec de Susanna Prades, coordinadora d’Interxarxes, la qual va donar la benvinguda als
assistents i va detallar l’horari de la jornada.<\/p>\n\n\n\n
A continuaci\u00f3, l’adjunta de coordinaci\u00f3 Lidia Ram\u00edrez va presentar la Guia d’orientaci\u00f3 per l’atenci\u00f3 de casos amb metodologia de treball en xarxa<\/strong>, un document innovador editat pel Departament de Planificaci\u00f3 i Processos del Institut Municipal de Serveis Socials, que presenta les l\u00ednies de treball i introdueix novetats.<\/p>\n\n\n\n Entre aquestes, Lidia detall\u00e0 el proc\u00e9s pel qual ha de passar un cas treballat en xarxa:<\/p>\n\n\n\n Cal recalcar que tots aquests apartats es troben a la guia amb les seves respectives definicions i eines per dur-ho a terme. Es va destacar la import\u00e0ncia d’aquesta tipologia de suport, ja que orienta als professionals a tenir una pauta detallada que permet establir com realitzar el treball en xarxa.<\/p>\n\n\n\n Seguidament, en Jos\u00e9 Ram\u00f3n Ubieto, cofundador d\u2019Interxarxes, va iniciar la seva confer\u00e8ncia “En qu\u00e8 es diferencia el treball en xarxa de la coordinaci\u00f3?”,<\/strong> amb la seg\u00fcent cita d’Eduardo Galeano: el futur \u00e9s possible imaginar-lo i no nom\u00e9s acceptar-lo.<\/p>\n\n\n\n En primer lloc, ressalt\u00e0 la import\u00e0ncia d’entendre el treball de manera virtual com quelcom complementari, per\u00f2 no com una manera de substituir la pres\u00e8ncia. En aquesta l\u00ednia, va esmentar la rellev\u00e0ncia de mantenir les rutines, que s\u00f3n aquells h\u00e0bits que proporcionen seguretat enmig de la incertesa, com tamb\u00e9 els rituals que s\u00f3n rutines col\u00b7lectives que cohesionen als col\u00b7lectius. Les plen\u00e0ries i les reunions s\u00f3n un ritual.<\/p>\n\n\n\n En segon lloc, va proposar la difer\u00e8ncia entre un proc\u00e9s de coordinaci\u00f3 i el treball en xarxa.<\/p>\n\n\n\n La gesti\u00f3 tendeix a la producci\u00f3, per\u00f2 com m\u00e9s accelerats estem, menys entenem i menys efecte t\u00e9 el que fem. Per contra, el treball en xarxa dona l’opci\u00f3 de reduir, de fer una pausa, parar per pensar si el que s’est\u00e0 fent t\u00e9 un sentit.<\/p>\n\n\n\n Un cop acabada la confer\u00e8ncia, els assistents van poder plantejar un parell de q\u00fcestions:<\/p>\n\n\n\n Com donar un paper principal a la fam\u00edlia?<\/strong> Com traslladar als casos el fet d’estar oberts a les sorpreses i ser pacient? <\/strong> En acabat, es va procedir a fer un descans amb esmorzar a c\u00e0rrec de Mart\u00ed Coffee.<\/p>\n\n\n\n A la tornada, es van fer dos tallers de treball de casos: El primer titulat “Qu\u00e8 puc fer amb el meu germ\u00e0?” va ser exposat per L\u00eddia Fortet, psicopedagoga de l’EAP Horta-Guinard\u00f3 i tamb\u00e9 es va incorporar Sara Rabal, tutora dels alumnes al Institut. En segon cas, “No voy a dejar que nos pisen” va ser presentat per Laia Vilagin\u00e9s, treballadora social i Marta Saenz de Pablo, educadora social de SSB Carmel. <\/p>\n\n\n\n Tots dos casos van permetre una lectura m\u00e9s amplia aplicant els punts m\u00e9s importants de la conferencia de Jos\u00e9 Ram\u00f3n Ubieto, que van ser recollits i plantejats a les conclusions fetes per Rosa Cots, educadora del EAIA i Anna Clarabuch del CSMIJ al terminar la jornada de treball. <\/p>\n\n\n\n Berta Marin, alumna en pr\u00e0ctiques del m\u00e1ster \u201cActuaci\u00f3 cl\u00ednica en psicoan\u00e1lisis y psicopatolog\u00eda de la Universidad de Barcelona<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El dia 25 de mar\u00e7 va tenir lloc la plen\u00e0ria anomenada El treball en xarxa , construcci\u00f3 col\u00b7lectiva de saber.L\u2019acte va iniciar a c\u00e0rrec de Susanna Prades, coordinadora d’Interxarxes, la qual va donar la benvinguda alsassistents i va detallar l’horari de la jornada. A continuaci\u00f3, l’adjunta de coordinaci\u00f3 Lidia Ram\u00edrez va presentar la Guia d’orientaci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1820,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[7],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1867"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1867"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1867\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1868,"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1867\/revisions\/1868"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1820"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1867"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1867"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1867"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
D’aquesta fase cal ressaltar quelcom innovador com \u00e9s la presentaci\u00f3 del pla de treball a la fam\u00edlia.<\/li><\/ol>\n\n\n\n
Aquest apartat planteja un model que permet con\u00e8ixer resultats del treball en xarxa, alhora que retornar a la fam\u00edlia els resultats obtinguts. En el cas que no s’hagin complert els objectius, el pla es redissenya i replanteja. Aquest apartat tamb\u00e9 recull els criteris per donar d’alta un cas i un q\u00fcestionari de satisfacci\u00f3 per part de la fam\u00edlia.<\/li><\/ol>\n\n\n\n
En Jos\u00e9 Ram\u00f3n Ubieto recalca la import\u00e0ncia de fer-ho, ja que d’ells dep\u00e8n tot. Va indicar que s’ha de prendre el saber de la fam\u00edlia com a punt de partida i poder suportar el temps d’espera que necessiten les fam\u00edlies per donar respostes o generar canvis.<\/p>\n\n\n\n
En Jos\u00e9 Ramon Ubieto va respondre que les sorpreses nom\u00e9s apareixen si un est\u00e0 disposat a trobar-les. A m\u00e9s, va plantejar que s’ha de tenir la idea que el subjecte \u00e9s el primer que vol sortir-se’n, per\u00f2 que a vegades no aconsegueix veure la sortida, i que la sorpresa \u00e9s una manera de desencallar-se i sortir.<\/p>\n\n\n\n