A trav\u00e9s de tres tallers simultanis vam reflexionar al voltants de tres espais per on transiten els i les adolescents a l\u2019hora de trobar possibles sortides de la inf\u00e0ncia.<\/p>\n
Escoles de \u201cnova\u201d oportunitat<\/strong><\/p>\n A l\u2019hora d\u2019 obrir aquest taller, hem de recordar que actualment\u00a0 a Catalunya, hi ha vora un 32% de frac\u00e0s escolar. L\u2019abandonament prematur de les aules \u00e9s una realitat que no disminueix i, a la vegada, \u00e9s una de les causes del 55% d\u2019atur juvenil que tamb\u00e9 es pateix.<\/p>\n Segons assegura Aina Tarabani, experta en abandonament escolar i professora de Sociologia a la UAB, les causes estructurals de l\u2019abandonament \u201cs\u00f3n diverses: els ratis elevats de les aules, professorat sobrepassat, el baix finan\u00e7ament en educaci\u00f3 o una mala relaci\u00f3 familiar. Qualsevol explicaci\u00f3 que no contempli diversos factors ser\u00e0 simplista\u201d.<\/p>\n Per tal d\u2019intentar donar resposta a les necessitats educatives\u00a0 d\u2019aquests adolescents, des del Departament s\u2019han intentar trobar diverses formes organitzatives perqu\u00e8 es pugui disminuir la r\u00e0tio, es puguin intensificar els suports tutorials i es pugui donar resposta als interessos dels alumnes.<\/p>\n Al novembre del 2017, amb el nou Decret, d\u2019Educaci\u00f3 inclusiva, s\u2019intenta regular aquestes actuacions. Aix\u00ed dins el Decret es parla de Mesures Universals\/ Adicionals i \/Intensives\u2026\u2026i dins les Intensives, es troben els Programes de Diversificaci\u00f3 Curricular, que inclou les Unitats d\u2019Escolaritzaci\u00f3 Compartida (UEC), i els Centres d\u2019Educaci\u00f3 Especial.<\/p>\n Al taller vam tenir l\u2019oportunitat de xarrar i compartir l\u2019experi\u00e8ncia de dos professionals que formen part de la Xarxa d\u2019Escoles de Segona Oportunitat i que\u00a0 treballen directament amb aquests joves que presenten dificultats en la seva relaci\u00f3 amb el saber i en la seva inscripci\u00f3 com alumnes.<\/p>\n Begonya Gash, fundadora i directora de la Fundaci\u00f3 El Llindar de Cornell\u00e0<\/strong>, ens comenta que encara queda molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer per a que es pugui donar resposta des del Departament, que encara no s\u2019ha desplegat tot el Decret.<\/p>\n \u201cEls alumnes arriben del Institut amb un gran malestar, sense desig per aprendre,…han estat considerats com impossibles pel professorat, s\u00f3n alumnes que es queden a les portes\u201d, ens explica Begonya Gash.<\/p>\n Per arribar a donar una resposta educativa, la fundaci\u00f3 \u201cEl Llindar\u201d contempla\u00a0 articular els continguts educatius amb altres recursos que permeten que els alumnes construeixin\u00a0 un lloc i que puguin ocupar-lo. Per aix\u00f2 el treball del equip de docents es combina amb la construcci\u00f3 de casos apropant aix\u00ed\u00a0 la singularitat de cada alumne a les condicions educatives, recolzant-se en el treball col\u00b7laboratiu i buscant el suport de salut mental\u00a0 i el treball amb les fam\u00edlies\u00a0 quan \u00e9s necessari. Una r\u00e0tio m\u00e9s baixa que en el Institut, tamb\u00e9 ajuda.<\/p>\n El gran repte del Llindar \u00e9s com respondre d\u2019aquest malestar que mostren els noies i les noies que arriben al seu centre, com explorar les impossibilitats que porten i com construir una\u00a0 mirada que obri oportunitats.<\/p>\n Josep Dalmau, director de L\u2019Escola d\u2019Aprenents Sant Genis dels Agudells<\/strong>, ens explica com la seva escola dona resposta a aquells alumnes amb caracter\u00edstiques especials (majorit\u00e0riament i preferentment amb un perfil cognitivament l\u00edmit). Alumnes que han estat sempre \u201cels \u00faltims de la fila\u201d i \u201cmolt acostumats a no saber i a escoltar dir d\u2019ells que no valen o que no poden\u201d.<\/p>\n La resposta educativa es basa en una \u201cescolta propera\u201d, que permeti detectar les necessitats de l\u2019adolescent i els interessos. Per a aix\u00f2 ens ajuda una r\u00e0tio m\u00e9s baixa que en el Institut i una tutoria m\u00e9s propera. \u201cEn el centre tots els alumnes s\u00f3n iguals, i es prioritza la consolidaci\u00f3 de la personalitat i l\u2019autoestima. Quan arriben els donem una identitat diferent d\u2019aquella que porten\u201d. \u201cEls formem en habilitats i h\u00e0bits\u201d.<\/p>\n Es destaca la import\u00e0ncia de la orientaci\u00f3 cap la feina ja que despr\u00e9s els joves poden seguir en un PFI o el mon del treball.<\/p>\n Escoles de Nova Oportunitat<\/strong> \u00e9s una proposta que rectifica el t\u00edtol inicial del taller i respon a la demanda i expressi\u00f3 d\u2019un alumne del Llindar que diu: \u201cper mi ha estat la primera oportunitat\u201d.<\/p>\n Ressenya realitzada per Emilia Viladoms <\/em><\/strong><\/p>\n \u00a0<\/em><\/strong><\/p>\n \u00a0<\/strong>Passatge per les drogues<\/strong><\/p>\n A partir de les exposicions de Elvira Guila\u00f1\u00e1, coordinadora del Servei d\u2019Orientaci\u00f3 sobre drogues (SOD),<\/strong> i Jaume Serrano, coordinador del CAS Horta Guinard\u00f3,<\/strong> ambd\u00f3s de la agencia de Salut P\u00fablica de Barcelona,\u00a0 al taller v\u00e0rem aprofundir sobre l\u2019\u00fas de subst\u00e0ncies en l\u2019adolesc\u00e8ncia, que ha esdevingut un fet com\u00fa, tot i que la majoria no acabaran transitant a una problem\u00e0tica d\u2019ab\u00fas o depend\u00e8ncia (el que considerar\u00edem trastorns per \u00fas de subst\u00e0ncies m\u00e9s greus).<\/p>\n Les enquestes i estudis poblacionals mostren no obstant un avan\u00e7ament creixent de l\u2019edat d\u2019inici del consum, i precisament l\u2019edat d\u2019inici en el consum de subst\u00e0ncies \u00e9s un dels factors determinants d\u2019una m\u00e9s alta probabilitat de progressar cap a l\u2019ab\u00fas o la depend\u00e8ncia. L\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s una etapa que predisposa a l\u2019experimentaci\u00f3 amb subst\u00e0ncies per raons de caire biol\u00f2gic (immaduresa de les funcions mentals superiors de control executiu frontal, amb m\u00e9s dificultat de regulaci\u00f3 de les \u00e0ries l\u00edmbiques) i de desenvolupament evolutiu de la personalitat (cerca de identitat personal i de formes facilitadores de la pertinen\u00e7a al grup).<\/p>\n Despr\u00e9s del tabac, l\u2019alcohol \u00e9s la principal subst\u00e0ncia de consum en la poblaci\u00f3 adolescent, per\u00f2 la tend\u00e8ncia actual \u00e9s l\u2019augment cada cop m\u00e9s destacat del consum de c\u00e0nnabis (essent aquesta la subst\u00e0ncia que genera m\u00e9s demanda en els diferents recursos assistencials en el moment actual).<\/p>\n A m\u00e9s dist\u00e0ncia cal destacar tamb\u00e9 els hipn\u00f2tics\/sedants, la coca\u00efna i les noves drogues emergents. Els estudis ens mostren tamb\u00e9 que la prevalen\u00e7a de patologia dual (coexist\u00e8ncia de trastorn per \u00fas de subst\u00e0ncies i d\u2019un altre trastorn mental) va en augment en els darrers anys, fins a xifres actuals entorn al 60%. S\u00f3n trastorns com\u00f2rbids freq\u00fcents en adolescents consumidors, el TDAH, els trastorns psic\u00f2tics i els trastorns de l\u2019estat d\u2019\u00e0nim i d\u2019ansietat.<\/p>\n A l\u2019hora d\u2019avaluar el consum de l\u2019adolescent ser\u00e0 molt important fer un registre correcte de la hist\u00f2ria toxicol\u00f2gica (freq\u00fc\u00e8ncia i quantitat de consum en unitats estandarditzades) aix\u00ed com la funci\u00f3 que el consum desenvolupa en el pla subjectiu (p.e. socialitzadora, ansiol\u00edtica, activadora, etc.). L\u2019actitud terap\u00e8utica haur\u00e0 de ser de respecte, de no confrontaci\u00f3 i d\u2019adaptaci\u00f3 als tempos de l\u2019adolescent si volem tenir \u00e8xit.<\/p>\n \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Ressenya realitzada per Josep Salavert <\/em><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Usos del carrer <\/strong><\/p>\n Intervenen Mari\u00e0 Galvez,<\/strong> Gesti\u00f3 de Conflictes del l\u2019\u00e0mbit social a l\u2019espai urb\u00e0 del Ajuntament de Barcelona<\/strong>, junt a Agn\u00e8s Villanueva<\/strong> i Laura Negro<\/strong>, responsables del Projecte Implica\u2019t de la Fundaci\u00f3 ADSIS<\/strong>. Presenten Leticia Iglesias<\/strong> i Marcel Cucurella, <\/strong>ambdues APCs Carmel<\/strong>.<\/p>\n Tot i que els professionals del nostre seminari, tenen diferents opinions sobre el tema dels usos que fan els joves del carrer, tots parteixen de la mateixa hip\u00f2tesi. Tots tres expliquen que els joves no utilitzen el carrer perqu\u00e8 aquest no \u00e9s un espai adaptat ni pensat pels joves, sin\u00f3 per altres col\u00b7lectius com els nens, la gent gran o els gossos. Per tant, coincideixen en aquesta idea i aix\u00f2 li sumen el fet de que la societat en general, t\u00e9 una visi\u00f3 negativa sobre els joves que estan al carrer i que en fan \u00fas i aix\u00f2 perjudica i influeix en la seva actitud envers aquest espai.<\/p>\n La manera de com intervenir amb joves a partir d\u2019aquesta problem\u00e0tica es diferent ens els dos projectes que es presenten al seminari. La Laura i l\u2019Agn\u00e9s ens expliquen que al projecte Implica\u2019t elles fan la intervenci\u00f3 amb ells a partir de l\u2019institut. \u00c9s un projecte que pret\u00e9n treballar a trav\u00e9s de les potencialitats, les seves habilitats i les seves compet\u00e8ncies. Volen apoderar aquests adolescents i joves, que puguin decidir per ells mateixos el que volen fer i treballar la autonomia i la responsabilitat d\u2019aquest amb el projecte. La manera de fer-ho \u00e9s a trav\u00e9s d\u2019aprenentatge servei al seu mateix barri, de voluntariat internacional i de la creaci\u00f3 d\u2019un diagn\u00f2stic al seu barri en el que els adolescents trobin un seguit de necessitats que despr\u00e9s els permetin poder fer una intervenci\u00f3 per cobrir-les des de el qu\u00e8 volen fer. I per \u00faltim, les professionals ens expliquen que per a elles l\u2019espai p\u00fablic \u00e9s una oportunitat amb els joves, que els hi permet poder sortir amb ells\/es i crear coses fora de l\u2019espai del IES i aix\u00ed involucrar-los en el treball que es fa en el seu barri.<\/p>\n Per un altra banda, el Mari\u00e0 ens explica que amb el seu equip la intervenci\u00f3 dels joves \u00e9s diferent, ells fan el primer apropament amb els joves al carrer.\u00a0 Explica el proc\u00e9s que ha tingut el seu projecte i el podr\u00edem equiparar a la transformaci\u00f3 de l\u2019\u00fas de l\u2019espai que fan els mateixos joves. El projecte comen\u00e7a com un servei d\u2019intervenci\u00f3 de gesti\u00f3 de conflictes a l\u2019espai p\u00fablic per\u00f2 a l\u2019any 2014 els professionals detecten una nova realitat, que s\u00f3n les bandes llatines.<\/p>\n El servei canvia la seva perspectiva per intervenir amb aquest col\u00b7lectiu, per\u00f2 fa un parell d\u2019anys es troben que algunes d\u2019aquestes bandes ja no existeixen i les que si hi s\u00f3n no fan \u00fas de l\u2019espai p\u00fablic degut a la tipificaci\u00f3 que es vincula amb aquest col\u00b7lectiu i a que es comen\u00e7a a fer una intervenci\u00f3 policial amb aquestes bandes.<\/p>\n Actualment els joves ja no es troben tant al carrer i la manera m\u00e9s habitual \u00e9s contactar a partir de les xarxes socials i de internet. Per tant, l\u2019equip de professionals es planteja canviar la seva intervenci\u00f3 amb els joves i introduir-se en aquest m\u00f3n virtual (en el qual els joves s\u00f3n molt m\u00e9s experts que els professionals i per tant haurem de deixar que ens ensenyin), per poder connectar amb i no perdre la relaci\u00f3 amb ells.<\/p>\n A part de la intervenci\u00f3 dels professionals, al seminari es parla d\u2019altres aspectes com: la import\u00e0ncia de la responsabilitat del professional amb la vinculaci\u00f3 amb el jove, tot\u00a0 i que deixem que sigui el jove el protagonista de l\u2019acci\u00f3 i per tant qui decideixi el que vol fer i com.<\/p>\n Per un altre banda, es va parlar de la import\u00e0ncia de les infraestructures que es troben al carrer i de que aquestes siguin adaptades a la realitat de les activitats que fan els joves. Sobretot es va destacar la import\u00e0ncia de que les activitats que es pensin al carrer no siguin nom\u00e9s per a nois, sin\u00f3 que es tingui en compte que les noies tamb\u00e9 han de fer \u00fas del carrer i, per tant, aquest tamb\u00e9 ha d\u2019estar adaptat per elles.<\/p>\n En conclusi\u00f3, al finalitzar la sessi\u00f3 ens v\u00e0rem plantejar que donat els nous h\u00e0bits dels joves posats de relleu a la sessi\u00f3 feia necessari replantejar-nos si la sessi\u00f3 no havia de canviar seu nom, i no parl\u00e9s dels usos que fan els joves del carrer sin\u00f3 dels no usos que fan el joves del carrer. Ja que actualment els professionals que interaccionem amb joves, ens adonem que no es troben tants joves fent \u00fas de l\u2019espai p\u00fablic, ja que aprofiten el seu temps d\u2019oci per estar a altres espais o a casa. I per \u00faltim, ens quedem amb una frase del seminari que resumeix molt b\u00e9 quina ha de ser la posici\u00f3 que hem de tenir els professionals envers la relaci\u00f3 amb els joves: \u201c Hem de deixar que parlin i callar\u201d.<\/p>\n \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Ressenya realitzada per Leticia Iglesias<\/em><\/strong><\/p>\n <\/p>\n A trav\u00e9s de tres tallers simultanis vam reflexionar al voltants de tres espais per on transiten els i les adolescents a l\u2019hora de trobar possibles sortides de la inf\u00e0ncia. Escoles de \u201cnova\u201d oportunitat A l\u2019hora d\u2019 obrir aquest taller, hem de recordar que actualment\u00a0 a Catalunya, hi ha vora un 32% de frac\u00e0s escolar. L\u2019abandonament […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1441,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[7],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1461"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1461"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1461\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1462,"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1461\/revisions\/1462"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1441"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1461"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1461"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.interxarxes.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1461"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Fes click aqu\u00ed per llegir la ressenya del Seminari “Adolescents en tr\u00e0nsit. Adults acollidors?”<\/a><\/h4>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"