Ni\u00f1@s H\u00edper. Infancias hiperactivadas, hiperconectadas e hipersexualizadas<\/a>\u201d va fer una introducci\u00f3 al tema destacant que aquesta nova realitat que pren cos a les xarxes socials \u00e9s una realitat \u201creal\u201d, on passen coses i ocupa cada vegada m\u00e9s lloc a la vida dels nois\/es. En aquest sentit complementa la presencial, no la substitueix i \u00e9s tamb\u00e9 una ficci\u00f3 particular amb objectes i fantasies.<\/p>\nL’altre digital \u00e9s, doncs avui, un nou interlocutor que competeix amb pares i docents en la tasca educativa. Es tamb\u00e9 un lloc on cercar respostes i fer-se visibles: likes<\/em>, amics, tot per evitar el p\u00e0nic del missing out<\/em>, aquell que est\u00e0 desaparegut per mancar d’inscripci\u00f3 en aquest nou Altre digital. Un lloc, doncs, per construir\u2013se una identitat o almenys quelcom que els ajudi a transitar aquest temps de pubertat.<\/p>\nA continuaci\u00f3, Aitor Echebarr\u00eda<\/strong> i Candela P\u00e9rez<\/strong> de l’equip APC dels centres de Serveis Socials de la Vall d’Hebr\u00f3n i d’Horta<\/strong> van presentar el seu servei aix\u00ed com el seu marc d’intervenci\u00f3 en el territori (des de lo individual fins a lo comunitari passant pel treball grupal) enfocant la seva pon\u00e8ncia en l’\u00fas de les xarxes socials pel que fa a la poblaci\u00f3 adolescent i jove.<\/p>\nL’equip APC ha dissenyat un taller\/xerrada per treballar als IES, aix\u00ed com a les escoles i centres concertats, de la zona nord del districte d’Horta-Guinard\u00f3 (Sant Genis dels Agudells, Montbau, Horta, Vall d’Hebr\u00f3n, La Clota i la Teixonera) en els cursos de la ESO, PFIs i CFGM.<\/p>\n
Les idees principals que es treballen al taller en relaci\u00f3 als usos de les pantalles (xarxes socials, videojocs, m\u00f2bils…) es fonamenta en la responsabilitat que ha de tenir cada usuari pel que fa a l’\u00fas. En funci\u00f3 d’aquest poden apar\u00e8ixer diferents riscos (sense oblidar els aspectes positius que tamb\u00e9 aporten) i qu\u00e8 podem fer des de lo individual implicant a la comunitat si apareixen situacions no desitjables a l’hora de compartir informaci\u00f3 a les xarxes (ciberbullying<\/em>, sexspreading<\/em>, grooming<\/em>. hiperconnexi\u00f3…).<\/p>\nL’equip APC va incidir tamb\u00e9 en el consum cr\u00edtic en refer\u00e8ncia a la compra dels aparells (m\u00f2bils, videoconsoles, TV…) parlant del efecte que t\u00e9 en pa\u00efsos com el Congo pel que fa al monopoli i control del mineral Coltan provocant efectes colaterals com guerres, explotaci\u00f3 mediambiental i viol\u00e8ncia sexual.<\/p>\n
Les idees plantejades van propiciar debat i l’inter\u00e8s del p\u00fablic assistent ja que durant la pon\u00e8ncia es van passar alguns v\u00eddeos com a complement per a treballar la tem\u00e0tica i les idees plantejades. Temes vinculats als possibles riscos (addiccions, ciberbullying, apostes online, pornografia) per\u00f2 tamb\u00e9 a la vessant creativa i d\u2019aprenentatge que permeten aquestes eines<\/p>\n
Ressenya realitzada per Jos\u00e9 Ramon Ubieto<\/em><\/strong><\/p>\n <\/p>\n
El despertar de la sexualitat<\/strong><\/p>\nAquest taller situat entre les xarxes per un costat i les conductes autolesives, per l\u2019altre, sembla el m\u00e9s cl\u00e0ssic dels tres, per\u00f2 res m\u00e9s lluny de la realitat, es podr\u00e0 prescindir de les xarxes, es podr\u00e0 prescindir de les conductes de risc per\u00f2 no podem prescindir de la sexualitat i a m\u00e9s a m\u00e9s, no hi ha cap llibre que ens digui com \u00e9s aix\u00f2 per cada un de nosaltres. La sexualitat se\u2019ns imposa i ens exigeix una resposta.<\/p>\n
Jordi Baroja com director del Centre Jove d\u2019Anticoncepci\u00f3 i Sexualitat (CJAS) i Eva Aza\u00f1a com educadora social de Serveis Socials de Vall d\u2019Hebron van a exposar-nos les seves pr\u00e0ctiques.<\/p>\n
Jordi Baroja ens va explicar que el CEJAS porta 25 anys de experi\u00e8ncia i que el model amb el que treballen \u00e9s un model biogr\u00e0fic m\u00e9s que m\u00e8dic en el que es prioritza com generar un clima de confian\u00e7a amb els joves que els consulten, encara que tamb\u00e9 fen probes i dispensen anticonceptius. Degut a que el seu \u00e9s un model basat fonamentalment en la relaci\u00f3 personal, realitzen tallers sobre sexualitat que tenen un caire informatiu i de debat. Ens va recordar que des del 2010 la interrupci\u00f3 del embar\u00e0s \u00e9s un dret i que al 2010 van incorporar el treball sobre la viol\u00e8ncia masclista.<\/p>\n
Eva Aza\u00f1a ens va parlar del projecte \u201cDel equip docent al projecte educatiu\u201d que va engegar al Institut Vall d\u2019Hebron aix\u00ed com de la seva pr\u00e0ctica como educadora, destacant que ha canviat la forma com els adolescents veuen la sexualitat. Destaca que busquen la informaci\u00f3 a les xarxes, m\u00e9s que amb els pares per\u00f2 a la vegada persistent els interrogants m\u00e9s cl\u00e0ssics com la por al embar\u00e0s, la edat de comen\u00e7ament, si fa mal. Va fer referencia a algunes webs com la de Erika Lust que ha desenvolupat guies perqu\u00e8 els pares s\u00e0piguen com tractar la sexualitat amb els fills a les diferents edats \u00a0i la de Rosa Sanch\u00eds, una professora de Institut valenciana que tracta a trav\u00e9s de la web temes d\u2019inter\u00e8s amb molta participaci\u00f3. A partir del cas d\u2019una noia adolescent d\u2019origen \u00e0rab amb la que ella va treballar, va explicar com el despertar sexual d\u2019aquest noia va comen\u00e7ar amb conductes molt sexualitzades i que el vincle amb la educadora va permetre regular-les i contenir-les.<\/p>\n
La participaci\u00f3 del p\u00fablic va posar l\u2019accent sobre el fet de que en aquest moment hi ha molta informaci\u00f3 per\u00f2 poca educaci\u00f3\u00a0 i que hi ha una expressi\u00f3 \u201ch\u00edper\u201d de la sexualitat segurament degut a que la pornografia est\u00e0 molt a l\u2019abast del joves.<\/p>\n
Ressenya realitzada per Lidia Ram\u00edrez<\/em><\/strong><\/p>\n\u00a0<\/em><\/strong><\/p>\nConductes autolesives<\/strong><\/p>\nVan intervenir Jaume Claret, director del Hospital de dia de Nou Barris i Anna Clarabuch, psic\u00f2loga del CSMIJ Horta Guinard\u00f3<\/p>\n
Els pacients que arriben a l\u2019Hospital de Dia Nou Barris s\u00f3n casos greus, on el tractament ambulatori no ha sigut suficient. Es tracta d\u2019un espai per acollir la complexitat del trastorn, on es dispensa un temps per assimilar la hist\u00f2ria complicada de cadascun dels pacients i estudiar les variables que s\u2019han de tenir en compte per situar el tema, on no solament \u00e9s important treballar amb el pacient, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb la fam\u00edlia. En aquests espais tamb\u00e9 es reflexiona sobre el fet autolesiu en si mateix.<\/p>\n
Les autolesions no s\u00f3n un s\u00edmptoma etiol\u00f2gic, sin\u00f3 un fet psicopatol\u00f2gic complexa, que d\u00f3na resposta a un problema. La simptomatologia \u00e9s molt variable i polimorfa, i aix\u00f2 d\u00f3na lloc a un multi-diagn\u00f2stic. Hi ha diagn\u00f2stics de psicosi, trastorn depressiu, trastorn de conducta, trastorn de conducta alimentaria, trastorn per d\u00e8ficit d\u2019atenci\u00f3 i hiperactivitat, trastorn bipolar, consum de t\u00f2xics, etc.<\/p>\n
\u00c9s molt important entendre conjuntament tres aspectes clau en aquest \u00e0mbit: depressi\u00f3, identitat i vincle. La depressi\u00f3 que poden presentar aquests pacients sol ser de caire melanc\u00f2lic, no end\u00f2gena ni reactiva, sin\u00f3 intermedi, lligada a l\u2019estat d\u2019\u00e0nim. No es tracta d\u2019una depressi\u00f3 cl\u00ednica greu i sol presentar-se com\u00f2rbida a trastorn de conducta o trastorn de conducta alimentaria. Tamb\u00e9 acostumen a presentar una crisi d\u2019identitat greu, aix\u00ed com traumes lligats a car\u00e8ncies afectives (neglig\u00e8ncies o abandonament i maltractament), problemes escolars (mala socialitzaci\u00f3, bullying, dificultats d\u2019aprenentatge), malalties som\u00e0tiques i psicopatologia dels pares.<\/p>\n
Aquests factors traum\u00e0tics incideixen en el desenvolupament de la personalitat, fet que dificulta la formaci\u00f3 d\u2019una identitat pr\u00f2pia, que es construeix tant a dins com a fora, per la influ\u00e8ncia de l\u2019aspecte social. Per tant, la gran crisi subjectiva no passa a dins, sin\u00f3 que passa a fora. \u00c9s per aquest motiu que s\u2019ha de recollir qu\u00e8 \u00e9s el que passa al voltant del pacient, per poder ajudar-lo a construir.<\/p>\n
S\u2019ha de tenir en compte que el curs natural de la psicopatologia s\u00f3n de 6 mesos a 1 any. Als 2-3 mesos de tractament s\u2019inicia la crisi d\u2019identitat, on seguidament apareixen els traumes i es comen\u00e7a a treballar sobre aquests. Per tirar endavant, els adolescents, sovint, necessiten un temps regressiu, tenir una lat\u00e8ncia que no han tingut, ja sigui per una inf\u00e0ncia traumatitzada o alts nivells d\u2019angoixa que no els permeten tirar endavant.<\/p>\n
D\u2019altra banda, des del CSMIJ s\u2019ha observat un increment de les conductes auto-lesives en els darrers anys. Normalment es tracta de conductes auto-lesives utilitzades com a expressi\u00f3 d\u2019una regulaci\u00f3 emocional en moments d\u2019elevada r\u00e0bia i malestar, presentades sobretot per adolescents amb dificultats de gesti\u00f3 emocional.<\/p>\n
En episodis d\u2019elevada angoixa s\u2019observen la realitzaci\u00f3 de conductes auto-lesives per afrontar aquestes emocions. Altres autors expliquen que \u00e9s una manera de connectar-se amb si mateixos i situar-se a la realitat a trav\u00e9s del cos.<\/p>\n
En menor mesura s\u2019observen casos en que utilitzen les autolesions com a c\u00e0stig o per cercar emocions intenses. El perfil que principalment s\u2019observa son noies, amb manifestacions com talls als avantbra\u00e7os i les cames, cremades o cops de puny.<\/p>\n
A nivell terap\u00e8utic s\u2019aborden estrat\u00e8gies d\u2019afrontament i regulaci\u00f3 emocional conjuntament amb l\u2019elaboraci\u00f3 de situacions d\u2019angoixa i identitat personal, atenent la complexitat dels pacients.<\/p>\n
Tamb\u00e9 es comenta l\u2019elevada incid\u00e8ncia de conductes su\u00efcides. En aquests casos, s\u2019activa el \u201ccodi risc su\u00efcidi\u201d durant l\u2019ingr\u00e9s hospitalari per poder realitzar un seguiment acurat d\u2019aquests pacients per avaluar la gravetat i donar una resposta global . Tot i que la majoria de conducta auto-lesiva no \u00e9s su\u00efcida, tamb\u00e9 s\u2019est\u00e0 incrementant el risc.<\/p>\n
Finalment, es discuteixen les accions que poden realitzar treballadors i educadors socials quan es troben amb un cas d\u2019autolesi\u00f3, ja que troben a faltar estrat\u00e8gies i actuacions que han de dur a terme.\u00a0 Es tracta de realitzar un abordatge en xarxa, on no solament es realitzi la transmissi\u00f3 d\u2019informaci\u00f3, sin\u00f3 que es pugui tenir la mateixa mirada. Es destaca com a aspecte important que els professionals de salut mental puguin apropar-se als centres educatius i ajudar a construir una visi\u00f3 integrada dels adolescents.<\/p>\n
Ressenya realitzada per Anna Clarabuch<\/em><\/strong><\/p>\n <\/p>\n