Quatre adolescents davant l’hemicicle – Ressenya del XIIIè Fòrum d’Interxarxes
Aquesta és una ressenya sobre la taula rodona “Invencions en primera persona” celebrada durant el XIIIè Fòrum d’Interxarxes. Ha estat escrita per Candela Pérez Sotelo i Aitor Echebarria Manresa (APC del Vall d’Hebrón–Horta)
El passat 16 deNovembre en el marc de la Jornada d’Interxarxes “Sortir de la infància. Invencions adolescents i xarxes” quatre adolescents van donar una lliçó a l’hemicicle de professionals inscrits a les jornades per mitjà de la seva naturalitat, espontaneïtat i conviccions.
El Marc, la Katy, el Jose Antonio i la Núria van pujar a l’escenari a conversar amb el Jose Ramón Ubieto per parlar del seu talent amb molt “talante” i molta frescor amb cadascun dels seus testimonis.
En Marc Segarra estudiant de Batxillerat i excels guitarrista parlava de la música com quelcom que “no es pot expressar amb paraules” i que es sent molt més còmode expressant-se “amb el meu instrument que amb la veu”. I que cal perseverar en tenir un propi segell i una pròpia essència amb allò amb el que fas.
La Núria Sedó, estudiant d’un Grau Superior de Caracterització i Maquillatge Professional, incidia en que no contempla un plan B en el seu futur perquè “em vull dedicara això”. Gaudeix, es centra i desconnecta del món exterior amb les seves creacions; “a partir de les meves mans creo i construeixo personatges”.
Per la seva bandala Katy Olga, estudiant de dansa contemporània, confessava que “el moviment em dona disciplina”, li permet comunicar-se millor amb la gent i controlar l’estrès. Té clar que en un futur vol anar estudiar a Corea del Sud i perfeccionar el seu estil K-POP.
Per últim, Jose Antonio Duran es va iniciar en el món “youtuber” perquè va veure que si “aquella persona ho podia fer, perquè jo no”. Li agrada definir-se com “creador decontinguts” i que s’agrada més “en el món virtual que en el real”. Insistia en que estar en algun canal “implica molta pressió i que un s’ha d’adaptar o et pot destrossar psicològicament”.
En aquesta línia els quatre participants es reafirmaven en que si es lluita, si es creu en un mateix i per mitjà de l’esforç tot arriba “i en el cas que no aconsegueixis allò que vols t’emportes la experiència” puntualitzà Jose Antonio.
La Núria parlava del “duendecillo” que apareix amb la cantarella “que vas a fracassar” i el “i si, i si, i si…” recurrent en aquestes professions que provoca tanta incertesa entre les famílies al que s’ha de respondre “i si…NO!!!”.
Katy Olga parlava del sacrifici i patiment que li suposa, en ocasions, el ball pel que fa a les hores d’entrenament i l’esforç empleat però que les llàgrimes que vessar li reconforten un cop surt a l’escenari on allibera totes les tensions acumulades.
Els quatre adolescents van reivindicar les seves professions ja que “l’art tira a l’art” i que “si tens quelcom, cal potenciar-ho amb molt treball invisible al darrera”.
A mode de cloenda de les jornades el Marc Segarra conjuntament amb la Claudia Serrats, membre dela Monturiol’s Band de l’IES Narcis Monturiol, ens van deleitar amb un set-list de “hits” dels 90. La tria de les cançons, el clàssic “Creep” de Radiohead i“El Boig de la ciutat” dels Sopa de Cabra, semblava reafirmar la convicció d’aquests quatre joves que amb el seu testimoni no volen renunciar als seus somnis ni ser “weirdos” ni “bojos” de la societat.
